L'OMS

Què és i per què va ser creada?

L'Organització Mundial de la Salut (OMS), és l'organisme de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) especialitzat a gestionar polítiques de prevenció, promoció i intervenció en salut a nivell mundial, amb seu a Ginebra.

Un dels assumptes que van abordar els diplomàtics que es van reunir per crear les Nacions Unides en 1945 va ser la possibilitat d'establir una organització mundial dedicada a la salut, així doncs, la Constitució de l'OMS va entrar en vigor el 7 d'abril de 1948.

L'èxit més important aconseguit per l'OMS

Potser, l'èxit més important aconseguit per l'OMS ha estat l'eradicació de la verola, la qual es va declarar eradicada oficialment l'any 1980, i és la primera malaltia combatuda a escala mundial. 

A finals del anys seixanta, la verola era encara endèmica a l'Àfrica i l'Àsia. Les campanyes de vacunació, la vigilància i les mesures de prevenció, empreses per contenir els focus epidèmics, així com la millor informació subministrada a les poblacions afectades, van ser estratègies utilitzades per combatre la malaltia.

Els fets més preocupants sobre les malaties infeccioses actualment

Per una banda, preocupa la facilitat de propagació com a conseqüència de la globalització i per altra, la ineficàcia i l'abús dels antibiòtics, que poden arribar a perjudicar l'organisme i pot eliminar la utilitat dels antibiòtics quan realment es necessiten, en permetre que els bacteris desenvolupin resistència a aquests productes.

Objectius

Degut  als grans fluxos migratoris i el desenvolupament dels transports, avui dia una malaltia infecciosa es pot propagar ràpidament per tot el món. Així doncs, la lluita contra les malalties infeccioses a la resta del món no és només una qüestió solidària sinó també una manera de protegir la nostra salut

L'EBOLA

L'Ebola és una malaltia vírica que podueix febres hemorràgiques i provoca un alt índex de mortalitat, que pot assolir una letalitat del 90 %, tot i que el brot actual se situa entorn el 56%. La malatia va ser descoberta el 1976 al llavors Zaire (actual República Democràtica del Congo), concretament al riu Ebola, essent el reservori un ratpenat frugívor. Aleshores, la primera víctima fou el professor Mabalo Lokela, al qual se li diagnosticà malària. Posteriorment aparegueren casos com el del Sudan el 1979 (65% letalitat), Uganda 2000-2001 (53%) i Sudan 2004 (41%). Aquestes dades demostren el descens de la mortalitat, però el brot que aparegué el març de 2014 incrementà el perill i mobilitzà la premsa internacional. Però major ha estat la inquietud pública en desembarcar la infecció a Espanya (com a primer contagi fora d'Àfrica) i poc després, traslladar-se als Estats Units. Tot i que es critiquen les repatriacions dels mossens Manuel García Viejo (infectat a Sierra Leona) i Miguel Pajares (a Liberia), el cert és que són la recomanació que arriba desde l'OMS i la UE, motiu perl qual, Estats Units, França, Regne Unit, Alemanya, Suïssa i Noruega també han efectuat repatriacions. 

Com es transmet?

L'Ebola es transmet per contacte amb òrgans o fluïds (semen, sang, vòmits, fems) d'altres infectats. La incubació es produeix de 2  a 21 dies i només poden traspassar la malaltia les persones que presenten els símptomes propis d'aquesta. També és probable el contagi a través del contacte directe amb sang fluïds corporals d'animals salvatges (vius o morts) i de la ingesta de carn en mal estat.

Com és i com penetra el virus a l'organisme?

Per a la seva reproducció, el virus necessita infectar una cèl·lula animal, les quals acostumen a ser les cèl·lules del sistema inmunitari, els fibroblasts (que es troben sota la pell i embolcallant els òrgans), les cèl·lules endotelials ( les parets de les venes i les artèries) i les cèl·lules del fetge i del ronyó. 
Es tracta d'un filovirus, de morfologia variable amb un diàmentre bastant uniforme (80 nm, aproximadament). Estructura: vegeu imatge.

Quins són els símptomes i com es diagnostica?

Els símptomes de la primera fase són mal de cap, febre, mal de coll, dolor muscular i debilitat intensa; a la segona etapa de la malaltia, aparèixen vòmits, erupcions cutànies, disfunció hepàtica i renal, hemorràgies internes i externes (a vegades) i diarrea.
L'únic mètode que permet diagnosticar la malaltia del virus de l'Ebola són les proves específiques en laboratoris i segons els resultats obtinguts a les exploracions, es confirma o no la infecció.

Prevenció i mesures per evitar el contagi

Les mesures que cal seguir per evitar el contagi consisteixen fonamentalment en una acurada higiene i intentar no mantenir contacte amb la sang, òrgans o altre fluïds corporals d'infectats d'Ebola o cadàvers així com allunyar-se dels possibles objectes contaminats (xeringues, etc.) i animals infectats. 

En què consisteix el tractament?

Per a aquesta malaltia, es realitza un tractament dels símptomes segons van apareixent. Potser les mesures de suport al pacient són les més importants, però és crucial detectar aviat la malaltia per a proporcionar l'atenció adequada al pacient i evitar la propagació de la infecció. Ara per ara, s'estan emprant tractaments experimentals autoritzats pels organismes internacionals i tot i que no existeix vacuna o medicament que guareixi la infecció, és efectiu la injecció del plasma d'altres infectats que han superat la malaltia (com és el famós cas de la hermana Paciencia, el plasma de la qual se li aplicà a Teresa Romero). De la mateixa manera, persisteix la investigació de vacunes per prevenir la malaltia.

Voleu saber més?
Consulteu el següent web del Ministerio de Sanidad de España:
https://www.msssi.gob.es/profesionales/saludPublica/ccayes/alertasActual/ebola/docs/20-10-14BorradorPregunasyRespuestaciudadano.pdf
Vegeu l'extracte del telenotícies del CanalSur on es presenta la investigació de vacunes contra l'Ebola:
https://www.youtube.com/watch?v=wOEsBtj4WTU

INTRODUCCIÓ: QUÈ ÉS UN VIRUS?

Un virus és un agent infecciós submicroscòpic que consta d'un nucli central constituït per àcid desoxiribonucleic o per àcid ribonucleic i envoltat per una coberto proteica o càpsida. La seva forma és molt variable, pot ser helicoïdal, icosaèdrica (és la que presenten la majoria de virus que infecten els animals), embolcallada (el virus és embolcallat per una membrana) o complexa (el millor exemple en són els bacteriògrafs, amb cap icosaèdric i cua helicoïdal). Les etapes de la vida d'un virus són sis: l'adhesió a la superfície cel·lular l'hoste, la penetració dins la cèl·lula hoste a través de la endocitosi, el despullament (la càpsida vírica és degardada en enzims vírics o de l'hoste), la replicació, l'assemblatge i l'alliberació de la cèl·lula hoste per lisi.



 

Malalties tan greus com l'ebola, la sida, la grip aviar o la SARS (Síndrome respiratori agut sever) són causades per un virus. I el problema que plantegen és la difícil curació, ja que no es poden guarir amb antibiòtics
El primer virus conegut, el del mosaic del tabac, va ésser descobert per Martinus Beijerinck el 1899, tot i que actualment, en coneixem uns 5000.